Va ser la segona onada del feminisme. Encara no era viva,
però m'agrada somiar despert sobre com hauria estat assistir a aquestes
reunions de conscienciació de dones, reunions espirituals centrades en dones,
batalles estratègiques acalorades sobre com guanyar drets reproductius i
l'espai per explorar la pròpia sexualitat sense posar etiquetes. Va ser durant
aquesta gloriosa segona onada, a principis de la dècada de 1970, que l'artista
Faith Wilding va realitzar el seu monòleg de 15 minuts "Waiting" a la
Womanhouse a Los Angeles.
En el vídeo original, Faith Wilding està asseguda en una
cadira davant d'un públic embadalit, balancejant d'un costat a un altre mentre
parla, gairebé cantant, de vegades, molts moments crucials en la vida d'una
dona. Aquests són els moments que ella està esperant silenciosament, sobre els
quals no pot explicar-los a les seves núvies, mare, germana o germà, però que
ja coneixen. Aquestes són les coses que la transformaran d'una dona jove a una
dona, d'una dona a una mare, d'una mare a una anciana, i després d'una anciana
a un esperit. No obstant això, segueix una trajectòria específica de rols
femenins, que no són necessàriament el camí de totes les dones, i aquí és on
aquesta peça pot, de vegades, sentir-se estancada i frustrant. En aquest
sentit, és part d'una narrativa femenina predominant que ha de ser qüestionada
i reestructurada quan sigui possible. En la seva iteració històrica, s'erigeix com un moment del feminisme de la segona onada, i assenteix als fils del feminisme
de la quarta onada que està succeint avui a Internet.
Crec que es una obra necessària per aquell temps i per la
actualitat. Cada dia avancem en la lluita contra la desigualtat de gènere, però
no hem guanyat encara; es bo tornar a veure amb altres ulls la situació que ens
acompanya avui dia, i que hem estat vivint des de fa molts anys. L’art feminista
sempre a d’estar present, mai hauria de passar a l’oblit.
- Eva Caballero Cano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada