Vels
de Plàstic es tracta d’una obra d’Eulàlia Valldosera. Està formada per un recull d’imatges on podem veure fotografies de
gran format de siluetes de formes humanes tapades, de cap a peus, per grans
lones de plàstic agitades. Aquestes ens recorden a les imatges de la verge. Però
tot i que de primer ens poden semblar de gran bellesa, seguidament al voltant
d’aquestes imatges en veiem d’altres de petit format que ens ho fan qüestionar.
En aquestes fotografies es mostren escenes on es fa explícita l’emergència
climàtica en la que vivim immersos actualment, en gran part a causa dels plàstics i com aquests contaminen els mars i
els seus ecosistemes.
Aquestes
imatges em van sorprendre per la multiplicitat de lectures que el hi podies
donar, gràcies al caràcter tant misteriós del vel, que no sabem s’hi s’amaga en ell a mode de protecció, d’ocultació o si es
tracta d’una presó.
Per
una banda des de la visió d’emergència
climàtica el vel, al ser de plàstic, hem remet a la idea d’asfíxia o d’estar
atrapat en aquesta immensa lona de plàstic. Per l’altre, també hi veig una
lectura més espiritual ja que ens remet a la figura de la verge, molt lligada
al mar i a la protecció.
Em
va semblar molt interessant on l’exposició col·loca aquesta obra. En el moment
en que el feminisme es vincula a altres
lluites, com l’espesista, l’ecologia, la racial... Aquesta obra es relaciona
directament amb el concepte ecofeminisme i la il·lustra molt bé.
Lluís
Ferrer Palau
Últimes
Tendències de l’art
Grup C1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada