Mari Chordà – Vulva i Coitus Pop

Després de veure l’exposició de “Feminismes” i “Coreografies del gènere” del CCCB, hi va haver
una obra formada per dos quadres de l’artista Mari Chordà. A primera vista, l’espectador entén
perquè l’autora escull dues obres que en podrien representar una de sola, o també relacionar-
se entre elles: La primera s’anomena Vulva, és una cera sobre cartolina, i la segona Coitus Pop
on la tècnica és esmalt sobre fusta; no cal ser un gran expert per entendre que pot significar la
seva obra.

He escollit aquesta peça perquè, a nivell personal, crec que destaca per sobre de qualsevol altra
de l’exposició. Després d’examinar la col·lecció, de veure moltes performances, degradació de
la dona, etc ... Aquestes dues peces ressalten per la vivesa del seus colors ja que la resta d’obres
només hi predomina el blanc, negre i el vermell. Aquesta impressió la defineixo des d’un punt
de vista formal.

D’altra banda, de seguida que vaig veure la peça em va recordar a les primeres avantguardes,
com ja he comentat abans, per la utilització dels colors. Tot i que, cal remarcar, que els artistes
del període de les avantguardes no haguessin pintat una obra tan explicita com aquesta.
Tal i com diuen els comissaris de l’exposició, Gabriele Schor i Marta Segarra, va ser (i encara ho
és) una de les pioneres de la sexualitat lèsbica, a l’hora de representar la sexualitat femenina i
la maternitat. Aquestes obres pertanyen al llenguatge pop, no figuratiu vinculat al consum de
masses fetes a l’any 1968, any en què es produeix la revolució de maig.

Mari Chordà és molt més que una pintora, també es poeta i activista. Ella va ser una de les
pioneres del feminisme, i la seva obra es basa en aquest feminisme i com es vincula amb la
maternitat a través tant de les seves obres com amb els seus poemes, encara que s’expressa
amb altres llenguatges com són l’escultura i la poesia. També es una defensora de la seva terra,
Amposta.

És una artista, com veiem totes les seves obres, que no té por d’expressar el que sent i el que
pensa, és molt clara a l’hora de representar la sexualitat i afrontar-ho sense tabús. On vol
representar la dona com el que és una supervivent dins del món d’homes, que s’enfronta al món
que l’envolta de manera optimista vehiculant-ho amb la fertilitat quan parla de la idea de la
maternitat referent a la dona, i a la terra quan parla dels fruits o llavors.

Finalment, Chordà expressa molt bé a través dels seus poemes la relació entre mare i fetus, una
relació expressament feminista ja que cap home pot arribar a experimentar aquesta sensació.
Aquesta és una de les úniques batalles que el patriarcal no podrà guanyar.

Bibliografia
- Chordà, Mari (2017): Llots i Torbes. Amposta, Lo Pati, Centre d'Art Terres de l'Ebre.
- Chordà, Mari (2006): Vinc d'una zona humida : 12 de desembre de 2006-9 de febrer de
2007. Barcelona, Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison.
- Chordà, Mari (1981): Quaderns del cos i l’aigua. Barcelona, La Sal.
- Chordà, Mari (2006): Umbilicals. Barcelona, Les Pumes.
Webgrafia
- https://www.cccb.org/es/exposiciones/ficha/feminismos/231713 (consultat el: 26-12-
2019)

Anna Bujaldón, Últimes tendències de l'art