Aquesta
exposició m’ha semblat molt necessària per fer visible a totes aquelles
artistes que la engloben que van voler fer un intent de no silenciar la
repressió constant contra la figura de la dona que durant tants anys s’ha
mantingut (i, en part, és manté). Per aquesta raó si oblidem la història penso
que també oblidem perquè som aquí i perquè som com som. I l'art en totes les
seves formes és el mecanisme perfecte per tenir-ho sempre present.
He
escollit “Selbstauflösung” (Autodissolució 1978/2015) de Margot Pilz, una
activista visual austríaca i pionera de l’art conceptual i digital a Àustria. A
l’exposició s’explica que va començar a fer-se autoretrats després del 14
d’abril de 1978, quan va participar en una convocatòria d’una trobada de dones
a Viena i la policia va actuar amb violència per obligar les participants a
deixar lliure el carrer. Amb aquest treball fotogràfic va voler mostrar el seu
estat emocional i psicològic després d’aquesta experiència. Amb aquestes
imatges es pot veure l’artista movent el cap d’una manera enèrgica intentant,
en va, alliberar-se de les corretges que du lligades al pit.
Personalment
aquest treball em sembla interessant per com es mou dins d’aquest contingut
reivindicatiu i per la contundència de les fotografies. Potser no és la obra
més controvertida o xocant de l’exposició però em sembla interessant com
l’artista interpreta aquesta anguniosa obstrucció, el dolor i la ràbia que transmet
a través d’aquestes imatges mogudes i mig borroses però especialment
entenedores. Em sembla curiós que l’artista comencés a fer autoretrats després
d’un acte de repressió per part de la policia, com si s’hagués trobat a ella
mateixa en aquells moments de violència, por i impotència. El poder sempre ha
reprimit la voluntat crítica d’un poble que lluita per uns drets que se’ls hi
estan sent negats, per l’artista aquell dia va ser un exemple i també per
desgràcia en continuem tenint encara avui arreu del món.
Així
doncs, com a futures artistes i ciutadanes d’aquest món penso que l’art, en menor
o major mesura, hauria de ser crític o observar la política com a possible eina
de treball.
Marta Rodríguez Pedrals. 1A. CAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada