Les seves peces acostumen a ser sèries fotogràfiques en blanc i negre, on apareix ella sempre vestida de negre. Posteriorment, en alguns casos, els hi afegia pintura, objectes tridimensionals, àudio o vídeo.
Exposició Corpus, València 2017
Estudi per a dos espais, 1977 (Exposició Feminismes! 2019)
El que més em va cridar l'atenció d'aquesta obra i de l'artista és que no treballa de manera molt explícita però alhora té una missatge amb moltíssima força, simple i directe. El que treballa en aquest estudi per a dos espais és la sensació d'opressió i d'empresonament entre dos espais, parlant de la doble opressió que va patir al llarg de la seva vida, en l'àmbit domèstic on se sentia empresonada i en l'àmbit artístic on estava limitada i eclipsada, ja que el pare era escultor i el marit arquitecte i escultor (tot això sumat a una dictadura a Portugal que l'aïllava del món).
A més, en l'àmbit estètic considero que també estan molt ben treballades les peces. Prèviament feia esbossos i apunts de com volia que fós la fotografia, aleshores es posava al lloc i el seu marit li feia el dispar. Per aquest motiu, ella no es considera fotògrafa tot i ser l'autora de les
Com moltes altres dones artistes, treballen amb experiències personals però que es poden veure reflexades a una gran part de les dones. A més, com que treballa un tema que és tan concret però alhora tant ampli, fa que pugui entendre's de manera molt senzilla però donant-nos molt poca informació, la necessària i justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada