Relacionar
aquestes fotografies amb el que conec, m’ha portat a fer la següent reflecció:
He optat
per la sèrie fotogràfica d’Almeida perquè al veure-la, el primer que em va
venir a la ment van ser els tancaments enreixats que envolten algunes cases del
poble d’on sóc. Moltes vegades, al passar per davant d’aquestes, les dones que
hi viuen reposen assegudes davant l’entrada, mentre observen les persones que
passen per davant de casa seva. Al passar-hi solc tenir una sensació ambigua,
per una banda, veig aquesta situació com un moment de molta tranquil·litat, de
fet, les expressions facials d’aquestes dones em transmeten serenor i pau (com
les mans de les fotografies), tenen una edat avançada i donen la percepció de
tenir-ho tot fet, d’estar complertes. Però, per altra banda, la gran similitud
de les reixes que les rodegen com una gàbia o una presó, fa que no pugui evitar
sentir que es troben tancades, sense escapatòria, de fet, potser és una
realitat i no només una percepció meva.
La seva
pròpia casa com una presó, sense escapatòria, sempre dedicades a fer les
tasques de la llar i complaure els que les envolten.
Bibliografia
Almeida, H.
(1977). Estudi per a dos espais. Vista: Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona (CCCB). Exposició FEMINISMES!
Carla Gibert
Roset
Conceptes
de l’Art Contemporani 1A
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada