"Jo també sóc adúltera", Pilar Aymerich

Aquesta fotografia va ser una de les primeres manifestacions feministes que es van fer El 1976 davant del jutjat de Barcelona perquè es jutjava a una dona, una treballadora, la Maria Angeles Muñoz que havia estat denunciada d'adulteri pel seu exmarit. Tot i que ja feia anys que estaven separats, ell volia la custòdia de la criatura de 6 anys. Aleshores es varen mobilitzar moltes dones a manifestar-se davant d'aquesta injustícia amb un cartell que deia:

" Jo també soc adultera".

En aquell moment per la pena d'adulteri en una dona se'n donaven 6 anys a la presó. En canvi, en un home segons com només una multa. Al final, va quedar molt just que aquesta dona acabés a la presó per culpa d'una llei on es discriminava a la dona, la qual va ser treta el 1978. Maria Àngeles Muñoz, per sort, va ser una de les últimes dones que van ser acusades d'adulteri. Diversos mitjans creuen que les mobilitzacions van ser un punt clau pel veredicte final. 


Pensar que tot això només passes fa 40 anys és inexplicable. Avui en dia les dones patim moltes injustícies i desigualtats, però si ens mantenim unides i ens reivindiquem pels ideals que volem aconseguir, podem arribar a canviar les coses. Estem en una societat on és més fàcil expressar-se ara que fa 40 anys, i tot això ho hem aconseguit a base de mobilitzacions feministes. Perquè en aquest món necessitem una igualtat justa per a tothom. Gràcies a les dones que ahir van sortir al carrer, nosaltres avui tenim més veu. 


M'ha semblat que la fotografia de Pilar Aymerich és una manera clau d'ensenyar el  món que volem la igualtat, que som igual de fortes, que mai serem el sexe dèbil. He escollit aquesta obra per la força que m'ha transmet, per veure que mai estarem soles per enfrontar-nos a la desigualtat a la que ens posa aquesta societat masclista. Em sembla que és una fotografia molt icònica pel que és la lluita feminista. 


També voldria dir que m'ha agradat realment aquesta exposició. Et fa reflexionar molt en el que està passant i en el que havia arribat a passar en un passat.  És sens dubte, l'exposició més sensible i interessant que he vist mai. 


Marta Juanola i Quintana, CAC