Al llarg de la seva obra, aquesta artista vienesa ha utilitzat
diferents representacions del cos femení, per fer-ne disfresses, fragmentar-lo,
animalitzar-lo o jugar amb el seu fetitxe. A la passada exposició de Feminismes
del CCCB, trobem tres peces que mostren aquest treball.
Per una banda tenim Hausfrauen
- Küchenschürze (Mestresses de casa - davantal de cuina), de 1975, on veiem
la figura de la dona -la mateixa artista- mimetitzant-se amb els
electrodomèstics, un davantal que al posar-te’l et converteix en un complement
més de la llar.
Després trobem Ich möchte
hier raus! (Vull sortir d’aquí!), de 1976, on podem veure a la mateixa
Brigit aixafant la seva cara contra un vidre, simbolitzant la relegació de la
dona a les feines de casa, seguint en la línea que veiem abans de la dona
lligada als electrodomèstics i la cura de la llar, aquest empresonament tan
normalitzat que ni tan sols es veu, com si cada casa estigués dins una bombolla
de vidre de la qual les dones no poguéssin sortir.
I finalment en aquesta recopilatoria, de Jürgenssen trobem Nest (Niu), de 1979. Aquesta peça pot
tenir diferents significats, no exclusius sinó que es complementen entre ells i
confronten la problemàtica femenina. La mateixa artista deia "Volia
mostrar els prejudicis comuns contra les dones, els models a seguir que la
societat els atribuïa, amb els que sempre m’enfrontava, i volia representar
malentesos quotidians".
En l’obra de Nest Jürgenssen
parla de maternitat amb la dona com a lloc on deixar els ous per aquests créixer
fins estar preparats per néixer, i també juga amb el concepte tan ambigu de la
sexualitat, aquí es poden donar molts significats, jugar amb la imatge literal
de la dona amb dos ous amb la manera que estan col·locats en la imatge,...
podríem fins i tot introduir i parlar d’intersexualitat.
Aprofundint una mica més en el concepte de dona com a mare, com
a úter amb potes, també en la línia recordem del davantal que et converteix en
no només electrodomèstic, sinó que si ens fixem aquest és un forn, pel que
veiem també parla de la dona com a lloc per coure bebés, en el sentit no
infanticida de la frase. És un concepte que cada cop pren més importància, i
que cada vegada es denúncia i es posa més en dubte; series com a The Handmaid’s
Tale on les criades són esclaves que són violades per poder parir, considerades
únicament com a recipients, concepte que trec de la també popular serie The
Witcher, on dues personatges parlen de les seves frustracions -les seves vides
giren i es veuen influenciades pel fet de ser dona- i en un moment de l’episodi
4, una d’elles diu “somos recipientes que
pueden usar hasta quedarnos vacías y solas”, una visió de la dona com a
precisament això, un contenidor de l’esperma del home per fer un bebé i
cuidar-lo fins que sigui suficient gran com per, en el cas de que fos un nen
convertir-se en el cap treballador de la família , o convertir-se en un nou
recipient en el cas de la nena.
Aquesta violència durant la maternitat, aparentment idílica, és
quelcom que començava a denunciar-se en els anys 70 com bé hem vist amb Brigit
Jürgenssen en aquest cas -d’entre d’altres és clar-, però ha quedat una mica en
el oblit; veiem per activistes de l’actualitat com per exemple @sindytakanashi, que la violència obstètrica és un
conflicte que ocorre amb més freqüència de la que ens pensem, i que fins i tot
en el camp de la medicina, que per la seva estreta relació amb la ciència
sovint pensem que és un àmbit molt modern, es segueix menyspreant la dona i la
seva opinió, prenent-la simplement com a un envàs.
WEBGRAFIA
ANA CARTRÓ GONZALVO
Conceptes de l’Art Contemporani
Grup 1B Segon de BBAA
Prof. Víctor Ramírez Tur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada