Isolamento (Aïllament) - Renate Eisenegger, 1972.

Mar Medina Caballero
Últimes tendències de l’art – Grup C1


Com t’imagines al típic artista? Jo, i coincidint amb el que apunta l’escriptora Cao, seria
un home, blanc, masculí, cishetero, occidental, alt, de classe alta... Però, i com ens
imaginem a la dona artista? En aquest cas, la imatge no és tan clara perquè no tenim tants
referents, però a partir del segle XX, i en part gràcies a les onades feministes, més dones
van prendre consciència i van intentar arribar a altres esferes a les quals abans no tenien
cabuda, malgrat que hem de dir que anteriorment ja hi havia hagut altres dones artistes,
però eren una minoria. Tot i que podem dir que la dona sí que ha tingut un paper clar en
l’art, però tan sols com a objecte. Els artistes veien a les dones com a “objetos bellos, per
la representación de esta belleza entrañaba una trama, pues esto llevaba a la
objetualización de las mujeres” (Cao, 2000: p. 9). Encara que, la dona ha tingut un altre
paper clau en l’art, que era ser el centre del desig de la mirada masculina.

A l’exposició en qüestió que vam haver d’anar a veure es poden veure artistes que als
anys 70 van intentar obrir un altre camí, un camí d’un art fet per dones, un art sense els
components masculins que eleven el cos femení a un objecte, o que tan sols busquen
obtenir plaer visual amb un cos nu. Volen mostrar dones lliures, dones que són, dones
que creen, dones que tot i ser conscients de la pressió que senten per culpa de la societat
i dels individus que viuen en ella, han volgut crear i mostrar com elles veuen el món a
partir d’objectes artístics.

L’obra que he triat en qüestió és una seqüència de vuit fotografies on veiem com l’artista,
que actua com a model a l’obra, es posa trossos d’algun material blanc, com cotó, a la
cara. En contret, a la boca, nas, orelles, ulls, i per últim, amb cinta adhesiva s’enganxa
també les mans a la cara. El fet d’atrapar-se les mans amb la cinta, i bloquejar-se amb el
cotó els sentits principals que tenim a la cara (vista, oïda, olfacte...), poden representar la
impotència que sentia en viure en la seva societat, la qual pel fet de ser dona li negava
molts drets, i l’adheria a una esfera, a la qual no volia pertànyer, que era l’esfera privada.

Per cronologia, diria que aquesta exposició, i que aquestes artistes, s’inscriurien en la
segona onada del feminisme. Aquest es caracteritza perquè amb la fi de la Segona Guerra
Mundial, les dones que en aquells moments ocupaven els llocs de treball a les fàbriques,
tornen a ser recloses a les cases quan els homes tornen de la guerra. És en aquests
moments quan s’adonen de la situació en la qual vivien, i comencen a sentir frustració a
causa de tornar-se a veure en la situació d’estar cuidant la casa i dels qui viuen en ella.

Jo vaig decidir triar aquesta obra perquè em recordava a diverses coses. En primer lloc,
pel fet de veure com ella s’anava tapant els ulls, la boca, i fins i tot les mans, em va
recordar a allò que a les dones se’ls recalca des de ben petites des de la societat i que les
intenten modelar a un ideal de dona que la mateixa societat s’ha inventat. I, és que, qui
no ha escoltat per algú proper aquestes frases de: “calladita estas más guapa”, “tienes que
comportarte como una señorita”, “¿ya tienes novio?”, “¿no vas muy maquillada?”, “¿de
verdad vas a salir así a la calle?” (aquestes frases les recordo en castellà perquè és l’idioma
que parlo a l’àmbit familiar, i perquè és l’idioma en el qual veig la gran majoria de
productes socials, ja siguin pel·lícules, llibres... que són de gran influència per a la
població). D’altra banda, em va venir al cap que aquesta podria ser una resposta física o
la representació de com es podien arribar a sentir les dones que quedaven recloses a ser
mestresses de casa i cuidar dels fills per la societat, i en moltes ocasions pels seus marits,
ja que tal com es diu al dossier de feminismes del CCCB aquests “tenían incluso el
derecho de prohibir a sus esposas que trabajaran fuera del hogar” (¡Feminismes!, 2019:
pàg. 10). Per últim, em recorda a una història que una amiga meva em va explicar sobre
una cosa que li van dir quan era petita a l’escola. Allà els van explicar que la virginitat de
la dona era com un pastís, i que aquesta l’havia de donar intacta de la mateixa manera que
quan tu regalaves un pastís aquest no l’havia tocat ningú. Quan vaig veure aquesta imatge
em va recordar a aquesta història perquè ho veig com una representació de la reacció que
algú pot sentir quan escolta aquesta explicació que li van donar de petita. És a dir, a mi
quan m’ho va dir em van entrar ganes d’amagar-me, de tapar-me els ulls, de tapar-me les
orelles i tot perquè creia que allò que escoltava era una bajanada.

Doncs, veiem com el tema que tracta l’artista, o el que he intentat establir més a dalt, avui
dia encara és vigent, i com les dones, encara que actualment s’han visibilitzat altres
col·lectius amb una lluita semblant, senten aquesta impotència per la situació en la qual
viuen. I com han de reivindicar-se per obtenir uns drets que els homes, sol pel fet d’haver
homes, tenen.

Bibliografia

BORNAY, Erika (1991). Arte se escribe con M de mujer. Barcelona: Seminario
Interdisciplinar Mujeres y Sociedad. Universitat de Barcelona
MAYAYO, Patricia (2003). Historias de mujeres, historias del arte. Madrid: Cátera.
CAO, Marián L.F. (2000). Creación artística y mujeres: recuperar la memoria. Madrid:
Narcea.
LUNA, Lola G. (1991). Mujeres y Sociedad: Nuevos enfoques teóricos y metodológicos.
Barcelona: Seminario Interdisciplinar Mujeres y Sociedad. Universitat de Barcelona
ECKER, Gisela (1985). Feminist aesthetics. Londres: The women’s press.
Webgrafia
CORES, Nani F. (3 septembre 2019). ¡Feminismos!: en arte que puso en marcha al
movimiento feminista. Darrera consulta dijous 26 desembre 2019:
https://www.20minutos.es/noticia/3719074/0/feminismos-exposicion-colectiva-
vanguardia-feminista-anos-70-coreografias-genero-cccb-barcelona/
DIVERSOS AUTORS (2019). ¡Feminismes! (Dossier de premsa). Barcelona: Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona. Darrera consulta divendres 27 desembre 2019:
https://www.cccb.org/rcs_gene/CCCB_Dossier_de_prensa_Feminismos_es.pdf
¡Feminismos! (6 Agosto 2019). Artishock. Darrera consulta dijous 26 desembre 2019:
http://artishockrevista.com/2019/08/06/feminismos-cccb/
VALDÉS, Andrea (23 Julio 2019). Precursoras de la ruptura. El país. Darrera consulta
dijous 26 desembre 2019:
https://elpais.com/cultura/2019/07/19/babelia/1563555065_785058.html