Mestressa de casa, mare, esposa

Birgit Jürgenssen “Hausfreauen-Küchenschürze” (Davantal de cuina de mestressa de casa)

1975

Fotografia B/N

The VERBUND COLLECTION, Viena





Birgit Jürgenssen (1949-2003) va ser una artista austríaca considerada com una de les representants de l’avantguarda feminista dels anys 70. Pretenia desafiar les construccions culturals de la feminitat mitjançant diverses tècniques com les disfresses, la fragmentació, els fetitxes o l’animalització i diferents mitjans com la fotografia, els collages, etc.



En qüestió a l’obra “Hausfreauen-Küchenschürze”, Birgit es presenta vestida amb un camisó i a sobre porta un objecte que pretén assimilar-se a un davantal que té fogons i un forn que treu un pa. Aquesta vestimenta, junt amb el fet que és una dona, fa que l’identifiquem com a una mestressa de casa, ja que associem la cuina i les feines de casa amb les dones. Sobretot, en aquella època, ja que les dones es restringien solament a mantenir la casa i els fills, proporcionar plaer a l’espòs i a portar-se correctament (ser submises) que és el que s’esperava d’elles. A més, cal destacar el pa situat en la zona dels òrgans reproductors, fet que simbolitza el naixement i, per tant, remarca la funció de procrear: surt el pa, el fill, del forn, la vulva. D’aquesta manera irònica i a la vegada crua, perquè s’exposa sense parafernàlies, Birgit pretén criticar la presó que suposava la llar i l’assignació obligatòria de les dones a aquests àmbits.



He escollit aquesta obra, d’una banda, perquè amb el que es va comentar a classe no és “donava importància” al que volien reivindicar les dones d’aquell context que per a mi, al contrari, ha estat imprescindible per l’actualitat. D’altra banda, sí que és veritat que, si no saps de feminisme, t’emportes una mirada superficial i potser errònia que no t’ajuda a apreciar o entendre el moviment, però crec que és important que s’agrupin en un sol espai tantes dones artistes que per exemple jo no coneixia perquè no havia estudiat anteriorment. També, cal dir que, tot i semblar llunyà, la dona continua arrelada a les feines de casa i a la maternitat. En el meu cas m’he criat en una llar on la meva mare cuida de la llar i dels fills mentre que el meu pare no l’ajuda. Tot i que ens portem trenta-cinc anys de diferència amb ella, en els quals les coses han evolucionat, fa només dotze anys que existeix el permís de paternitat fet significatiu perquè suposava que els fills i la seva cura solament eren cosa de mares.





Aina Mestre

CAC