MAKO IDEMITSU
“Anoyher day of a Housewife” (1977/1978)
L'obra “Another day of a Housewife” de Mako Idemitsu és una obra que se situa a finals dels 70 que va formar part del moviment artístic feminista del moment.
Durant aquest context se situa la Segona Onada del Feminisme. Aquest període es caracteritza per la lluita del feminisme contra la terrible depressió de la dona dins de l'espai de la llar.
Darrere de la felicitat de la dona que ho té tot per a fer les feines de la casa, de la dona que cuida dels fills, que té cura del marit i que sempre està perfecte que venien les empreses d'electrodomèstics o la indústria del cinema s'hi amagava una altra realitat: Les dones que abans havien pogut treballar es van trobar amb què de sobte s'havien de quedar a casa cuidant de la llar, això les va portar a sentir-se presoneres de l'espai familiar, es trobaven condemnades a la cura. Això també va tenir un fort impacte dins del món de l'art cosa que veiem reflectida en artistes com Faith Wilding.
En aquest cas, si he escollit aquesta obra, és per que representa de forma molt clara aquest context. Mako Idemitsu crea una escenificació en la qual se la veu a ella a la casa, fent les feines que, com a dona casada i segons les imposicions heteropatriarcals, li corresponen, és a dir, netejar, cuinar, cuidar, etc. A aquesta escena s'hi afegeix un element d'importància vital i que cal destacar per a entendre la intenció d'aquesta obra: una televisió amb un ull que ho observa tot projectat a la pantalla, a més aquesta pantalla anirà seguint a Idemitsu allà on vagi, l'habitació, la cuina, el pati, el menjador, etc.
“Anoyher day of a Housewife” (1977/1978)
L'obra “Another day of a Housewife” de Mako Idemitsu és una obra que se situa a finals dels 70 que va formar part del moviment artístic feminista del moment.
Durant aquest context se situa la Segona Onada del Feminisme. Aquest període es caracteritza per la lluita del feminisme contra la terrible depressió de la dona dins de l'espai de la llar.
Darrere de la felicitat de la dona que ho té tot per a fer les feines de la casa, de la dona que cuida dels fills, que té cura del marit i que sempre està perfecte que venien les empreses d'electrodomèstics o la indústria del cinema s'hi amagava una altra realitat: Les dones que abans havien pogut treballar es van trobar amb què de sobte s'havien de quedar a casa cuidant de la llar, això les va portar a sentir-se presoneres de l'espai familiar, es trobaven condemnades a la cura. Això també va tenir un fort impacte dins del món de l'art cosa que veiem reflectida en artistes com Faith Wilding.
En aquest cas, si he escollit aquesta obra, és per que representa de forma molt clara aquest context. Mako Idemitsu crea una escenificació en la qual se la veu a ella a la casa, fent les feines que, com a dona casada i segons les imposicions heteropatriarcals, li corresponen, és a dir, netejar, cuinar, cuidar, etc. A aquesta escena s'hi afegeix un element d'importància vital i que cal destacar per a entendre la intenció d'aquesta obra: una televisió amb un ull que ho observa tot projectat a la pantalla, a més aquesta pantalla anirà seguint a Idemitsu allà on vagi, l'habitació, la cuina, el pati, el menjador, etc.
Aquest ull per a Idemitsu és la representació del control exercit a la dona per la llar i la imposició d'aquestes cures. A través d'aquesta escena i amb la simbologia de l'ull Idemitsu crea la sensació que tenia ella i totes aquelles dones que veien la llar com a espai de vigilància, control i treball repetitiu.
Personalment crec que és una obra amb molta força i que cal destacar dins del context en el qual se situa per a entendre aquest sentiment que es va despertar en les dones de classe mitjana-alta durant els anys 60/80.
“Another day of a Housewife” és una obra directa, sense pèls a la llengua, que mostra la realitat de Mako Idemitsu com a dona casada sense filtres i si ve és cert que mostra una problemàtica que en aquell moment majoritàriament només afectava les dones blanques amb un cert nivell social i econòmic també ho és que va ser una problemàtica que va tenir molt d'impacte en el moviment feminista i que va donar peu al canvi dels paradigmes familiars i de la dona com a objecte de cures. A part ella exposa aquesta situació des del seu propi punt de vista com a dona japonesa. A través d'aquesta obra i de moltes altres com “Great Mother (SACHIKO)” (1984) o “Kyoko’s Situation” (1989) mostra el paradigma de la família tradicional i normativa japonesa i les problemàtiques i conflictes que aquest genera per a les dones, introduint d'aquesta manera un punt de vista des d'una cultura diferent.
Irene Torruella Mota
20/12/19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada