FEMINISMES_UB: ZONDER TITEL

FEMINISMES

ZONDER TITEL, Lili Dujourie

1977

Estava dubtosa sobre quina obra tractar perquè n’hi van haver moltes que em van cridar l’atenció. Però finalment, he escollit la de Zonder Titel de Lili Dujourie perquè em va fer ser conscient d’un acte involuntari i automatitzat que vaig tenir al reaccionar davant d’aquesta.

I és que, quan vaig passar per davant de l’obra, vaig mirar les fotografies ràpidament, sense parar-me a observar. La meva ment va processar unes imatges en blanc i negre molt delicades del cos nu d’una dona de cabells llargs estirada al terra. L’obra consta de 6 fotografies horitzontals de 45,7x61cm de tamany, col·locades en filera una sota l’altra i, tot i ser interessants, vaig pensar: “D’acord, més fotos típiques de dones nues”. Quan vaig llegir l’escrit informatiu al costat de l’obra, explicant que l’artista havia utilitzat el cos d’un model, vaig tornar a mirar de seguida les fotografies, aquest cop amb més deteniment. Com que “un” model? Jo havia vist una dona i el meu cap no havia dedicat més de cinc segons a l’obra. Però recordo que després de descobrir que el cos era el d’un home, em vaig quedar davant les fotografies: contemplativa, reflexionant i analitzant el meu propi comportament davant del que veia. És una mica hipòcrita que considerant-me feminista em sobtés que una artista tingués homes de model, perquè la costum i el més vist és que els artistes tinguin dones models. I que els nus que es fan siguin de dones fetes per homes, cosa que per començar, ja canvia molt la mirada amb la qual es representa aquell cos. Aquest va ser el meu primer impacte.

Per altra banda, el cos del model no està representat com de costum se'ns mostra l'home, és a dir, com a cossos virils i voluptuosos, mostrant força i poder. El que podem veure a Zonder Titel és una sèrie d’imatges d’un cos delicat i sensible, que mostra sentiments. Em va agradar molt que un home pogués mostrar-se així cara al món, però per què vaig pensar això? Per què em va agradar com si no estigués acostumada a veure cossos d’homes fent aquestes postures? Doncs perquè de fet, no ho estic. I em va semblar trist llegir com l’artista havia dit que el model s’havia sentit estrany al veure’s en aquelles fotografies, segurament perquè se sentia vulnerable i exposat al món, mostrant la seva part més delicada.

A més, em vaig preguntar; per què no m’havia semblat el cos d’un home des d’un primer moment? Per què associem aquest tipus de postures al cos de la dona? No sé fins a quin punt Dujourie volia que l’espectador es plantegés tot això, ja que la seva intenció principal era treballar les formes escultòriques dels cossos nus, tant d’homes com de dones, i a la vegada la seva delicadesa. Però, la part interessant està en com ha plantejat la manera de representar la fragilitat de l’home.

Al final, vaig pensar, que es tracta de cossos nus que s’expressen estirats sobre un terra, sense que el seu sexe dictamini la manera en què un cos s’ha d’expressar.

La fragilitat no hauria de tenir gènere.