En los bajos de la pirámide invertida - O.R.G.I.A

El treball d’aquest col·lectiu s’exposa a una de les primeres saletes de Coreografies del gènere, on trobem un seguit de peces que reprodueixen la mostra d’objectes pertanyents a l’Antic Egipte, com ho fan els museus d’història, però amb certs canvis en la seva simbologia. Totes elles tenen una relació directa amb la sexualitat i allò eròtic; des de joguines sexuals, fins a faraones drag o un capitell central que ens mostra, pas a pas, la masturbació d’una vulva, O.R.G.I.A fa una lectura en to irònic per repensar, des d’una perspectiva queer, la imatge construïda al voltant d’una civilització bressol per a Occident en relació a la sexualitat.

En los bajos de la Pirámide Invertida forma part del seu projecte Museo Natural de Historia que, partint de la idea que el relat històric és parcial i, molts cops, etnocèntric i patriarcal, prèn la història de l’art com a espai per explicar un altre tipus de relats, i així qüestionar els referents culturals que influeixen en la construcció de la nostra identitat. 

Figura 1. Egyptian Fist: revisión de loto abierto, 2014. Extret de "Museo de Historia Natural" de O.R.G.I.A.

Figura 2. Walk Like an Egyptian, 2017 - 2018. Extret de "Museo de Historia Natural" de O.R.G.I.A

O.R.G.I.A és un col·lectiu del que formen part Beatriz Higón, Carmen Muriana i Tatiana Sentamans. Van començar a treballar a València l’any 2001, i la seva pràctica combina la recerca i la creació artística en to crític cap a temes de gènere i sexualitat, sempre des d’una perspectiva feminista i queer. Fins a dia d'avui, han participat a nombroses exposicions, projectes i publicacions, han organitzat, tallers, xerrades i performances, entre d'altres, a llocs com el CCCB a Barcelona, l'IVAM a València, la Sala Rekalde de Bilbao, al Matadero de Madrid, i també a països com Mèxic.

Figura 3. Ajuar funerario para petite mort, 2010 - 2017.
Extret de "Museo Natural de Historia" de O.R.G.I.A

El motiu principal pel que he escollit aquesta instal·lació és, a més de perquè va estar una de les obres que més em va cridar l’atenció a l’exposició, també perquè trobo molt interessant la idea d’entendre el passat com quelcom encara viu al present, i recórrer-hi per fer-ne una mirada crítica i parlar sobre el allò no explicat en la història oficial. Tot i que s'allunya una mica, a nivell artístic, dels temes i la forma en que, a mi personalment, m'agrada tractar-los, crec que peces de caràcter tan explícit i amb aquest impacte visual són molt necessàries si es vol portar a qüestió segons quins temes. D'altra banda, el fet abordar-ho amb humor i tan visualment em sembla que ajuda a fer, d’un missatge molt teòric que en ocasions pot resultar farragós com és, en aquest cas, el discurs postnatural en relació a la sexualitat, quelcom didàctic i fàcil d’entendre sense la necessitat de transmetre-ho de manera tan densa. 

ArteInformado (2019). O.R.G.I.A. Recuperat de https://www.arteinformado.com/guia/f/orgia-196501

CCCB (2019). O.R.G.I.A. Recuperat de https://www.cccb.org/es/participantes/ficha/orgia/232012

O.R.G.I.A (2019). BIO. Recuperat de http://www.orgiaprojects.org/bio/

O.R.G.I.A (2019). Museo Natural de Historia. Recuperat de http://www.orgiaprojects.org/museo-natural-de-historia/

Marina Soret Bafaluy – Crítica de la Representació