LET’S TAKE BACK OUR SPACE - MARIANNE WEX

LET’S TAKE BACK OUR SPACE - MARIANNE WEX

L’obra de la Marianne Wex “Let’s take back our space” és una sèrie de fotografies on el principal focus de l’obra tracta del llenguatge corporal. En aquest es veu reflexada la diferència que hi ha entre el llenguatge corporal de l’home i el de la dona, així doncs reafirmant la cultura i estructura patriarcal en la que vivim avui en dia.

La peça m’ha cridat l’atenció ja que trobo interessant com ha tractat una qüestió que avui en dia encara és normal trobar-se en els espais públics. En ella es pot veure una mena de repetició i perfil tant en els homes com en les dones: els homes fotografiats, sense excepció, mostren una pose amb les cames obertes i els braços sobre aquestes que, personalment, em dóna una sensació de poder i divinitat; reafirmant la seva masculinitat i l’heteropatriarcat. D’altra banda, totes les dones estan assegudes amb les cames tancades i les mans sobre aquestes; en una posició que dóna una vibra de passivitat i debilitat, que podria ser doncs, un símil del paper de la dona que sempre se li ha donat en el sistema i cultura en el que hem viscut i en el que encara estem.

M’ha semblat curiós com en les fotografies on sortien dones i homes junts, aquests rols de poder continuaven persistint en ells i elles i  com el fet de compartir un espai comú, no feia que aquesta actitud (conscient o inconscient) no canviés.

A nivell formal, crec que la obra té bastanta força a l’hora el missatge que l’autora vol transmetre. La manera de disposar les fotografies i la lectura d’aquestes crec que fa que l’obra en si tingui una presentació de peça única final tot i que es composi de moltes imatges diferents.

Com a opinió personal, aquesta obra -més enllà de tot el transfons que té- m’ha agradat molt també, ja que tracta els rols de les dones i els homes en la societat heteropatriarcal d’una forma diferent. Veient l’exposició em vaig fixar que hi havia bastantes obres de diferents autores que tant pel missatge com a nivell formal, tenien moltíssimes similituds que al final em va donar la sensació de veure diferents obres que eren iguals (per exemple, les diferents series de fotografies on l’autora es retratava aixafant la cara contra un vidre, fent una crítica als cànons i pressió estètica que patim). Amb això no vull menysprear l’obra de ninguna artista, sinó que vull posar en valor l’originalitat de la Marianne Wex al reflexar la societat i cultura heteropatriarcal des d’un altre punt de vista.

Ariadna Clos Ordás - Crítica a la representació.