LAS MUERTES CHIQUITAS, Mireia Sallarès

FEMINISMES 

LAS MUERTES CHIQUITAS de Mireia Sallarès 

Escollir entre el repertori d'obres les quals es troben a l'exposició de Feminismes! ha estat tot un repte, ja que el moment de visitar el gran nombre d'obres i la diversitat que es troba entre totes elles em va fer posar en dubte quina era la temàtica dins el feminisme que volia tractar de cara aquest treball. 

Dins aquesta incertesa, finalment vaig decidir treballar el projecte de Mireia Sallarès anomenat Las Muertes Chiquitas, un treball que consta d'un llargmetratge de 5 hores, un llibre/assaig escrit per la mateixa artista, i una sèrie de fotografies el qual va dur a terme al llarg de 4 anys. Las Muertes Chiquitas, vist per sobre, ens parla de la relació de dones mexicanes pertanyents a diferents col•lectius (homosexuals, transgèneres, etc) i classes socials amb l'orgasme femení. Partint dels orgasmes i les llums de neó observades a cada fotografía representant el mateix títol de l’obra, Sallarès inicia el seu projecte encarat a l’orgasme femení com a tal, però derivant a les històries no-fictícies de les dones racialitzades participes del mateix projecte de cara la mort, la violència i el dolor, també relacionant-se amb les lluites polítiques, de poder i la sexualitat. 

Tot i no haver vist el llargmetratge (tampoc he llegit el llibre tot i que estic a l’espera de comprar-lo), entenc l’obra com a un exercici de sinceritat total davant de tabús com la sexualitat i el plaer de les dones en la societat –tant com la mala mirada de la dona que mostra el plaer com la que se l’acusa de no viure’l, també la visibilitat de les dones racialitzades, homosexuals i/o transgènere que han estat gairebé sempre –per no dir sempre- oprimides socialment. M’agradaria enfocar els meus propers treballs tant artístics com d’altres modalitats en temàtiques que tractin el gènere -sempre des de la meva posició de privilegi dins el moviment feminista-, i aquest projecte de Mireia Sallarès em sembla un molt bon referent per a emprendre aquest camí.

Berta Oliva
Crítica de la Representació