Semiotics of the Kitchen de l’artista Martha Rosler es una performance feminista gravada en un vídeo
que va ser llançat el 1975. La vídeo-performance de sis minuts es considera una crítica irònica dels rols tradicionals de gènere i de com la publicitat i els mitjans de comunicació s’han aprofitat d’ells per a vendre un producte. En aquesta, com en totes els seves obres, Rosler treballa sota els conceptes d’espai privat i esfera pública.

El vídeo parodia l’escenografia d’un programa de cuina de la televisió. Una càmera estàtica enfoca a
Rosler que es troba darrere d’un taulell de cuina. Ella anomena per ordre alfabètic una sèrie d’estris de cuina i mostra gestualment com s’utilitza cadascun d’ells, els seus gestos però, prenen una direcció
inesperada i brusca. A l'arribar a la lletra u, i no tenir estris amb els quals il·lustrar aquestes últimes
lletres, dibuixa a l’aire, de forma violenta, aquestes últimes lletres de l’abecedari, convertint-se ella
mateixa en un estri més. Al final del vídeo ella arronsa les espatlles.

Trobo interessant com l’artista s’apodera i juga amb el llenguatge, un pilar fonamental de la societat
patriarcal, per a convertir-lo en una eina de protesta. Rosler reemplaça el significat domèstic dels
objectes per un de ràbia i frustració. Vol representar els estris i electrodomèstics com el que realment
son i no com els mitjans de comunicació els presenten. Mostra aquests objectes com a quelcom que
frustra, cosifica i engarjola a la dona i no com a quelcom que l’ajuda i l’allibera.
Rosler qüestiona el paper que de mestressa de casa feliç i productora d’aliments desinteressada.

Critica el treball domèstic, sense límit d'horari i sense remuneració econòmica que no és reconegut com a treball, i mostra la casa com una arquitectura penitenciaria, un camp de concentració on la dona és esclavitzada pel marit i els fills, i d’on aquesta necessita escapar. L’artista també juga amb els conceptes d’espai privat i esfera pública. De la mateixa manera que l’esfera publica es fa servir contínuament per a la protesta, Rosler reivindica l’espai privat, l’espai domèstic, com a espai de resistència, protesta i canvi, un lloc on desconstruir el paper tradicional de les dones.

Aquesta obra es crea en un moment on s’estan gestant les teories queer de la Tercera Onada Feminista. Estan començant a aparèixer molts canvis i contradiccions en el llenguatge que s’havia encarregat sempre de sustentar un pensament patriarcal i colonitzador de la societat occidental. Rosler s’aprofita d’aquesta nova concepció del significat com a quelcom inestable per a crear la seva obra.

Mariola Serra Ferrandiz
Grup B1
Niub: 20189234