LEA LUBLIN

Obra: LEA LUBLIN 

DISSOLUTION DANS L’EAU, PONT MARIE, 17 HEURES [DISSOLUCIÓ EN L’AIGUA, PONT MARIE, 17 HORES]

1978

Fotografia B/N

The Verbund Collection, Viena

L’exposició FEMINISMOS! del CCCB recull tot un seguit d’obres de diverses artistes, començant per la dècada dels setanta i recollint també altres obres més actuals. És una forma de posar en diàleg obres feministes del feminisme dels setanta amb tot el seguit de feminismes que s’han anat generant posteriorment fins a l’actualitat. Trobo molt adient el títol perquè existeixen diversos tipus de feminismes i no és possible d’englobar-los en un únic feminisme. Encara que crec que és molt important tota la part de feminisme de avantvanguarda dels Setanta trobo que li faltaria que el volum d’obres més actuals fossi semblant. Crec que aixó donaria més visibilitat a obres més actuals més diverses i que gèneren més dialegs amb altres tipus d’activismes. Per últim vaig trobar molt important que fossin dones artistes perquè dificilment es veu un volum tan gran d’obra femenina en tantes en expos. És molt important tenir espais on es vegin representades totes aquestes obres que han sigut i són molt sovint oblidades. Crec que encara de poder ser molt més diversa en el seu feminisme és un pas cap endavant. En conclusió, trobo que hauria de ser molt més normalitzada la presència de la dona artista en els espais d’art.

Una de les obres que em va sobtar més dins del recorregut per l’expo va ser Dissolution dans l’eau. Pont Marie, 17 heures de l’artista polonesa Lea Lublin. Es tracta d’una fotografia d’una performance de 1978. Acompanyada per dones i alguns homes va anar transportant una mena de pancarta fins al pont Marie i la va tirar al riu Sena. Aquesta contenia una sèrie de preguntes que visibilitzaven algunes qüestions amb relació al masclisme i tot un seguit d’estereotips de la dona en la societat. Algunes d’elles com: Està la dona sotmesa a l’home? És la dona un objecte sexual? La dona és una víctima sexual? La dona és la proletaria del sexe?

Lublin posa en evidencia qüestions que tot i formar part del seu context són molt actuals. Totes aquestes preguntes engloben diverses problemàtiques com els rols de gènere, la sexualització i la sexualitat de la dona, el paper d’aquesta en l’economia i el seu paper com a la persona que s’encarrega de les cures. L’ús del text és molt encertat perquè fa que el missatge sigui molt clar. Trobo que aquest és un element que genera que el seu misatge tingui més força. És una manera de treballar present en moltes altres artistes del seu context i també del posterior. El col·lectiu de les Guerrilla Girls exposava també les problemàtiques d’aquesta manera tan contundent. Destacaria d’aquesta també com el fet de tirar la pancarta al riu podria simbolitzar la necessitat de fer arribar el feminisme a tot arreu. Que, en definitiva, és el que intenta l’activisme feminista o qualsevol altre tipus d’activisme. 

Blanca Indalecio Rodríguez

Crítica de la Representació