dilluns, 6 de gener del 2020

LYDIA SCHOUTEN, KOOI (Gàbia, 1978)


Personalment, ha estat molt difícil escollir una sola obra per comentar i connectar a la
meva persona, ja que com a dona m'hi he sentit identificada amb moltes i la majoria m'han
fascinat (els mitjans/materials i la manera de transmetre uns missatges molt clars).
He acabat escollint l'obra Kooi de Lydia Schouten, ja que mai he vist i viscut amb tanta
intensitat i claredat la sexualització de la dona com en el meu present immediat.
Lyidia Schouten és una artista d'acció i videoart holandesa. La seva obra artística es pot
dividir en tres etapes: la primera (1978-1981), exploració de l'art de la performance; la segona
(1981-1988), sobretot obres amb el vídeo i altres mitjans audiovisuals; i, a partir del 1988,
comença una etapa amb un gran interès per la instal·lació. Els temes que tracta més en les
seves obres són la feminitat, la violència, la isolació i la relació entre la comunicació de
masses, el sexe i la pornografia. Ha exposat a museus com el Centre Nacional d'Art i Cultura
Georges Pompidou de París, Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) i el Museu
Metropolità de Fotografia de Tòquio, i ha estat guardonada amb el premi Maaskant de la
ciutat de Rotterdam (1975).

L'obra Kooi (1978) pertany a la primera etapa de Schouten i es tracta d'una
performance on l'artista està tancada dins d'una gàbia i es va refregant contra les barres, on hi
ha ceres que taquen la roba que porta posada. L'artista veu aquestes marques com a
metàfores de la pressió social amb què viuen les dones.

El que m'ha cridat l'atenció d'aquesta performance és veure a l'artista tancada dins
d'una gàbia, i el llenguatge metafòric tan potent que hi ha al darrere d'aquesta imatge. Per no
parlar de l'acció que ella duu a terme dins d'aquesta. Com diria el meu avi: "em sembla
genial!", en el sentit que em sembla molt encertat i magnètic, t'atrapa. Després d'haver cursat
l'assignatura de Conceptes de l'Art contemporani m'he trobat amb una nova apreciació
trobada pel videoart i per la performance i també és un dels motius pels quals em trobo
escollint aquesta obra, a part de la temàtica.

Es relaciona amb la resta de l'exposició pel fet que parli sobre la repressió que patia la
dona en aquella època i ho simbolitza de manera molt intel·ligent, amb una gàbia, ja que bé
pot parlar de sentir-se atrapada en una societat que l'oprimeix, en una casa, o inclús en la
societat heteronormativa patriarcal en general (les vivències del dia a dia, no només dins
d'espais privats).

La representació d'aquesta opressió em sembla molt adient i, que fos una performance i
hi hagués públic també podria servir com a simbologia, de les persones que veuen aquesta
repressió i inclús en posen cullerada i no fan res al respecte, simplement són mers aspectadors,
ja que és més còmode i que sobretot se la poden permetre figures privilegiades.
Segur que en el context històric de l'època aquesta performance va ser un shock visual i
va donar molt de què parlar. Avui en dia, encara ara té el mateix valor, sí que el context ha
canviat una mica, en el sentit que ja no s'interpretaria tant com una dona que se sent presa
dins la seva pròpia casa (tot i que encara podria), i més com una repressió patriarcal i
misògina molt arrelada dins la nostra societat actual. I aquestes afirmacions anteriors parlen
del meu entorn, òbviament si parlem d'altres països, classes socials, ètnies, etc les experiències
canvien.

En resum, tot i que l'onada feminista d'aquell moment es concentrava més en les "ames
de casa" caucàsiques de classe burgesa i nosaltres estem vivint una onada feminista
completament diferent, com he dit anteriorment, la simbologia d'una dona que és marcada
pels barrots d'una gàbia que l'oprimeix segueix sent aplicable al context social de la nostra
actualitat.

Nina Gomperts López
Conceptes de l’Art Modern
Curs 2019-20
2on de Belles Arts Grup 1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada