Feminismes! és una exposició que ens mostra obres de l'avantguarda feminista
dels anys 70, anys en que el moviment feminista esclata i, on moltes dones van
decidir fer un pas endavant, creant una revolució cap a la llibertat. Penso però,
que tot i que l'exposició tracta de fer un recull ampli de diverses dones artistes,
pot quedar curta en segons quins àmbits. A l'acabar el recorregut de l'exposició,
podem observar com hi ha espais del moviment feminista que queden sense
mostrar, com ara bé tot el feminisme racialitzat que, en contrast amb moltes
obres que hi ha exposades, crearia un diàleg molt interessant que enriquiria
l'exposició. A més a més, penso que aquest tipus d'exposició hauria de ser
permanent i s'hauria d'anar actualitzant, doncs cada cop més hi ha noves artistes
que ens mostren les seves obres feministes i, de la mateixa que el feminisme
racialitzat, crearia un bon contrast entre les obres més antigues i les més actuals
i, així, observaríem diverses maneres de tractar un mateix tema.

L'obra que he decidit triar és de l'artista anglesa Penny Slinger. Aquesta obra, a
l'hora es composa de dues obres: "ICU, eye sea you, I see you" i "Having our
cake and eating it". Aquesta obra ens mostra un recull de 5 collages fotogràfics
on observem a l'artista asseguda i interactuant amb el seu cos. Ella, va vestida
de núvia, però en comptes de vestit, porta un pastís simulat que li tapa la zona
genital i la zona dels pits. En el transcurs de les imatges observem com aquest
pastís és tallat per una dona que vol representar un home, i ens deixa veure el
seu interior. En les diverses fotografies observem que l'interior del pastís canvia
i observem des de la seva vagina, una rosa i un ull. El fet que vagi vestida de
núvia i que a l'hora, ens mostra l'acció de tallar el pastís per la zona genital, ens
remet a l'acció de desflorament de la nit de noces. En el cas de la imatge "ICU,
eye sea you, I see you", Slinger mostra un ull dins del pastís, i davant de la
vagina, i al mateix temps es cobreix la cara amb les mans. Per tant, el joc de
mirades que hi ha entre l'espectador i l'artista, acaba remetent a la seva vagina.
Slinger, en una de les imatges, ens mostra les mans en una posició de resar.
Aquest acte tan catòlic, tan cristià, ens dona pistes sobre la puresa de l'època i
al mateix temps, es contraposa a l'acte d'obrir-se de cames per mostrar la seva
vagina, el seu sexe.

He triat aquesta obra ja que em sembla molt interessant la manera que té de
tractar un tema com és la sexualitat femenina. Ubicada al 1973, aquesta obra
s'emmarca en un context encara força clàssic i conservador, on les dones eren
utilitzades com a elements generadors de natalitat i, on no s'entenia que
poguessin gaudir del sexe tal i com ho feia un home. A més a més, el fet que
utilitzi una dona per a representar un home, genera aquest missatge
d'empoderament, com dient que les dones també son capaces de gaudir i no
només això, sinó que son capaces de fer gaudir. Un tema que, tot i que l'obra és
de 1973, segueix estant present en l'actualitat i, per a moltes persones, encara
genera un punt de conflicte.

Pau Millán, Crítica de la representació