Arribant a la meitat de l’exposició, vaig trovar l’obra de Eugenia Balcells, anomenada Going
through languages de 1981, en una sala fosca on només podies veure dos vídeos aparentment sense
cap relació sent projectats sobre una paret blanca. Aquesta obra va poder acabar-la gracies a una
beca que li va donar el Ministeri de cultura i que li va permetre traslladar-se a Nova York i estarà
relacionada amb l’instal·laicó de 1999 al CCCB, Un espai propi, connectada amb Virginia Wolf.

Ambdós vídeos tenen so propi i es juxtaposen entre ells. No van sincronitzats de cap manera
i tenen ritmes molt diferents. A l’esquerra veiem un seguit de clips recopilats del llarg procés
d’elecció de la Miss Univers de diferents anys. A la dreta en canvi, trobem la gravació d’una
dona mentre es dutxa. En comparació amb el film de l’esquerra que té una estètica molt
frenètica, aquest es molt tranquil, amb plans molt detall, de la pell de la dona, de l’aigua
caient-li per damunt... El que sentim dels vídeos segueix el mateix patró, a l’esquerra sentim
sons forts, crits, aplaudiments, musica... al de la dona que es dutxa, hi ha un gran silenci
només interromput pel so de l’aigua caient al terra de la banyera on s’està dutxant.

Amb aquesta comparació tant directa, Eugenia Balcells ens parla dels rols de gènere, sobre
tot del de la dona, imposat per una societat capitalista i de consum que tot ho ven i tot ho
comercialitza, per tant li dóna a la dona uns rols adequats a aquesta ideologia a través de
dispositius de bellesa. Aquests dispositius porten a l’estereotipatge del què és una dona real, i
perpetuen l’idea d’haver de canviar per arribar a ser una dona, quan les noies arriben a
certa edat. Més tard trobem que Paul Preciado ens parla del domini d’una estètica formada
per elements no naturals que esdevé el que és considerat natural.

Eugenia Balcells te altres obres que també parlen dels rols de gènere i els estereotips de les
identitats: Boy meets girl, de1978, on també col·loca dues filmacions de costat, posant dones
a l’esquerra, i homes a la dreta, com si d’una maquina “tragamonedas” es tractés, on van
passant fotos i que s’atura aleatòriament i crea una parella, per exemple una noia jove i un
home gran, d’edat avançada. D’alguna manera ens parla de les concepcions estereotipades
de les relacions on els homes normalment son majors que les dones. Si passés el contrari,
una dona tenint una relació amb un home menor que ella, la faria veure a ella vella, i
inadequada.

Personalment també treballo molt amb el found footage i amb estètiques que intento siguin
senzilles però expressives, és per això que l’instal·lació de Balcells em va cridar l’atenció
des del primer moment. La filmació de la dona a la dutxa, ja per si sola, et parla d’una manera
molt sensible que personalment admiro molt. Em recorda a una peça de Laida Lertxundi
anomenada My tears are dry, on també dota l’escena d’una gran tranquil·litat.

BIBLIOGRAFIA
Preciado. P. (2008) La era farmacopornográfica, Testo yonqui.

Maria Carrera, Grup B1